Hem après a ser poble…

Posted on

En aquests moments on el focus de l’actualitat política està dins el Parlament, reivindiquem més que mai els CDR que no han deixat en cap moment el seu espai de lluita, que és, ha estat i seguirà sent el carrer.

Els darrers mesos, entre tants contrastos, moments d’eufòria seguits de moments de ràbia, tristesa i de nou alegria, hi ha hagut sempre una constant: un moviment que no s’ha deixat endur per les eufòries momentànies, però tampoc s’ha deixat enfonsar en cap dels atacs frontals que hem rebut com a poble. Ha sabut mantenir-se ferm, defensant la República guanyada l’1 d’octubre i no disposades a deixar-la perdre. També s’ha mantingut constant en demanar la llibertat dels presos polítics. Aquest espai, tant divers, transversal, apartidista, i amb uns objectius tant clars, ens ha donat una lliçó i un gran exemple de com de forta pot ser la gent autoorganitzada i com es poden aconseguir mobilitzacions històriques de lluita, com una vaga general, amb els prinicpals sindicats donant l’esquena.

Un orgull que Caldes tingui un CDR, amb el que sentir-nos plenament representades i quin goig que la xarxa sigui cada vegada més gran.

Seguim teixint-la entre totes!
Gràcies companyes!

Anuncis

El dret a existir sense ser perseguides

Posted on

Aquests dies es compleixen 48 anys dels fets de Stonewall, tret de sortida de la lluita organitzada pels drets de les persones LGTBIQ i símbol de la resistència i la llibertat. Arreu del món es celebren actes culturals, esportius i lúdics que es combinen per convertir-se en una explosió de visibilitat que anomenem “orgull Gay” o “Gay power”.

En els darrers anys s’ha posat molt en dubte si calia realment seguir lluitant pels drets de les persones LGTBIQ pels avanços ja aconseguits, però si mirem una mica més enllà podem veure les polítiques que executa Putin o els camps de concentració d’homosexuals a Txetxenia o sense anar més lluny, els casos de bullying i agressions que vivim a casa nostra a membres del col·lectiu. D’això se’n diu desigualtat i discriminació i la militància i l’ activisme LGTBIQ ha de continuar mentre no s’assoleixi la plena llibertat de drets entre les persones i aquests drets han d’estar reflectits i garantits en tots els àmbits de la societat, des de les institucions fins a les escoles.

Les escoles de Catalunya en general estan molt lluny de ser escoles segures i inclusives de la diversitat familiar i afectiva. Els centres educatius segueixen sense adequar els formularis i documents a la diversitat familiar. De manera que les famílies homoparentals segueixen sense veure reflectit el seu model familiar, amb el perjudici conseqüent per llurs infants que senten com si la seva família fos de segona. La societat segueix anclada en el model heterocèntric i binari format per mare i pare i manca molt suport institucional a la igualtat i la no-discriminació. Les mares no gestants continuem omplint el document de baixa per “paternitat” quan tenim un fill.

Per tant la propera vegada que algú es pregunti si cal seguir visibilitzant el moviment LGTBIQ estaria bé que recordés les paraules d’Anthony Venn- Brown: “En comptes de preguntar-te perquè no existeix un orgull heterosexual agraeix que no el necessitis”.

El que malament comença, malament acaba.

Posted on Updated on

 

Divendres dia 12 de maig vàrem assistir a una roda de premsa convocada per l’equip de govern on se’ns va comunicar que ROGASA, la segona empresa adjudicatària de l’obra de l’aparcament de les hortes, com abans havia fet VIAS, també es feia enrere perquè no podien mantenir la oferta econòmica per executar l’obra i es faria el requeriment a l’empresa que va quedar segona en la darrera licitació (ACSA- SORIGUE).
Què està passant amb aquest projecte? Per què un cop adjudicada les empreses renuncien?
L’equip de govern, acusa a les empreses de mala fe i de poc serioses, quan abans havien dit que tenien molt bones referències de totes dues i que estaven molt satisfets quan s’havien fet les adjudicacions.
Volem deixar palès que Som Caldes no vol un aparcament a les hortes, aquestes són un meravellós patrimoni que la tenim sort de tenir al nostre poble i que, com l´aigua termal, ens fa diferents a la resta de poblacions del nostre voltant. L’equip de govern amb càlculs rebuscats diu que afecten un percentatge mínim de la superfície de les hortes, nosaltres també volem una afectació mínima, concretament del 0%.
Per tal de justificar aquest despropòsit d’obra s’escuden amb la majoria absoluta atorgada per la ciutadania i que l’aparcament estava al seu programa electoral. I què? Si comencem a revisar-lo, trobarem coses que tampoc s’han fet com el bloc d’habitatge social, que hagués fet molta més falta. Demanem a l’equip de govern que renunciï a l’execució d’aquesta obra.

Volem les hortes tal com estan ara, que els seus usuaris puguin continuar gaudint d’aquesta singular part del nostre poble que tant agrada a tothom que ens ve a visitar i que ens permet el luxe de tenir un producte de proximitat.
Aparcament potser sí, però en una altra banda. Les Hortes no es toquen!!

Valoració mitja legislatura

Posted on Updated on

Aquest mes de maig fa dos anys que Som Caldes té representació política (i femenina) al nostre plenari. Gràcies, de nou, a totes les persones que van donar el seu vot a la nostra candidatura. No podríem valorar aquests dos anys sense agrair els vots obtinguts aquell 27 de maig de 2015.
Dit això, nosaltres vam ocupar les cadires com a regidores de Som Caldes. Ho vam fer amb la il·lusió i l’entusiasme de qui comença quelcom nou, amb l’empenta de voler canviar coses, d’aprendre de cada situació i amb la motivació necessària per a creure que tot era possible. També ho vam fer amb la innocència i la ingenuïtat de qui no sap massa on es fica. Vam anar aprenent de cada comissió informativa, de cada ple, de cada reunió, de cada conversa… i els nostres companys d’assemblea han après al nostre costat.
Era evident que entrar a l’Ajuntament tenint al davant una majoria absoluta d’ERC no era el millor dels escenaris, però era el que havia decidit la ciutadania de Caldes de Montbui i sempre ho hem respectat. Malgrat tot, cal tenir en compte també, que tant el govern com l’oposició treballem per a tot l’electorat: els qui ens van votar i els qui no i, fins i tot, per aquells que no van anar a votar. Perquè, al final, les decisions que es prenen cada últim dijous de mes al Ple de l’Ajuntament, així com a la Junta de Govern, afecten a tota la ciutadania de Caldes. I això cal que ningú ho oblidi.
Actualment resulta difícil mirar enrere i valorar situacions concretes, però sí que hi ha hagut una sensació constant al llarg d’aquest temps: fem tard. Fem tard per a poder incidir i opinar i, sobretot, fem tard a l’hora d’obtenir la informació verídica i necessària. Això és un fet. Hi ha moltes raons que justifiquen aquest retard: podem dir que nosaltres hem de millorar i ser més àgils, però també podem i hem de dir que els mecanismes institucionals ens juguen en contra. Ens hem trobat amb convocatòries impossibles de conciliar amb les nostres vides laborals i professionals, amb anul·lacions i canvis de data de reunions en temps rècord i, davant la nostra reclamació per aquesta situació se’ns ha dit que l’assistència a les diferents convocatòries és responsabilitat nostra. En aquest sentit, considerem que també és responsabilitat de qui fa la convocatòria.
Una altra cosa que hem trobat a faltar, i força, és la transparència de la qual fa bandera el govern d’ERC. Fa algunes setmanes, el diari el 9Nou publicava dades sobre transparència municipal a la nostra comarca i a Caldes de Montbui se li atorgava només un 50%. Considerem que aquesta dada no reflecteix un poble amb un Ajuntament transparent per als seus habitants ni tampoc per als seus càrrecs electes i que caldria treballar per millorar aquesta dada i convertir el nostre Ajuntament en un estament realment transparent i accessible.
La dinàmica institucional establerta per una majoria absoluta i la manca de transparència existent, malgrat que els nostres governants diguin el contrari, fan minvar una democràcia que considerem imprescindible i necessària. Som Caldes, entén que les institucions polítiques han de servir la voluntat popular i perquè això sigui així, cal posar-les a disposició de la ciutadania.

Que teniu pressa?

Posted on Updated on

IMG_1484Els darrers mesos sembla que a Caldes de Montbui s’ha instal·lat la pressa. Sí, sembla que tot corre, que es perd el tren, més ben dit, l’autobús, i a nosaltres que venim de la cultura assambleària, d’un tarannà més reflexiu, participatiu i dialogant, ens sorpèn com d’alegrement es van aprovant i tirant endavant alguns projectes que semblen lluny del consens o de l’aprovació majoritària.

Per ser més exactes, estem parlant dels Projectes d’Aparcament a la zona de les Hortes i del Parc Termal que es farà a l’altra banda de la riera. Per poder saber si aquests projectes són necessaris i si compten amb una aprovació majoritària, només tenim una eina. Aquella eina que alguns sembla que els genera certa por, potser perquè la única vegada que la van utilitzar el resultat no els va agradar… però que és ben fàcil: una consulta popular. Una consulta on la veu de totes té el mateix valor, el valor d’un vot.

Parlem del Pàrquing. Que al centre de Caldes a segons quines hores del dia costa aparcar, ho sabran totes les persones que s’hi acostin amb cotxe. Potser aquí és on tot hauria de començar. Cal anar pel poble amb cotxe? No seria molt més sa per nosaltres i pel medi ambient fer campanyes per potenciar anar a peu o amb bicicleta, gaudint del poble tant bonic que tenim? D’aquesta manera, les places d’aparcament que hi ha actualment podrien ser utilitzades per aquelles persones amb més necessitats o dificultats per la mobilitat. Si no ens hi esforcem totes, el preu de nostra comoditat el pagarem en forma de pàrquings, contaminació, trànsit… cal ser-ne conscients i canviar hàbits. Potenciar l’esport, la vida sana, la interacció social i el respecte als espais verds, podria ser un primer pas. No volem ser un poble educador?

Pel que fa al Parc Termal, del que suposadament no hi ha res en ferm perquè estem enmig d’un procés participatiu però curiosament ja en coneixem més del que voldríem. Sabem que es farà. Si, això ja està decidit, no s’ha consultat pas. Sabem també on es farà i que tindrà piscines d’aigua termal i que no s’hi podran construïr edificis. El que no sabem és si Caldes el vol o el necessita, o si hi ha aigua Termal suficient. Tampoc se sap tot i que s’ha anat preguntant repetidament, perquè es va presentar un projecte previ molt més ampli denegat per la Generalitat, com tampoc s’ha respost clarament si la zona Termal restant que ara no s’utilitzarà, es pensa desqualificar per evitar que un mal dia algú pugui acabar fent allò que el poble fa tants anys que impedeix. Tampoc sabem amb quin objectiu es fa, ni quin impacte posterior pot tenir pel poble. Augment de turisme (ens interessa? a qui interessa?), més manca d’aparcaments, possibles ampliacions futures…

Per tant, PROPOSEM:

Aturar el Pàrquing i replantejar les prioritats de mobilitat al poble. Decidir i posar-ne a debat la necessitat o no, tenint el compte el cost, les places que es crearan i les que s’eliminaràn. Si finalment el resultat de tot el procés fós afirmatiu, caldria debatre on tindria menys impacte i cost construïr-lo.

Per altra banda, en referència al Parc Termal, caldria aclarir-ne l’objectiu. Seguidament començar el procés participatiu amb la pregunta més obvia: Volem un Parc Termal a Caldes de Montbui?. Caldria anticipar l’impacte turístic que pot arribar a tenir. Ens beneficia com a poble? Per aclarir dubtes s’hauria d’explicar bé a la població què era el projecte previ presentat que no es va acceptar, i finalment, fem constar que la única garantia que realment tenim per creure que no hi ha cap més projecte a part del Parc, seria desqualitficar la zona restant, un pur tàmit que ens assegura que ni el govern actual, ni els que vinguin, podran construïr-hi.

Nosaltres que ens sentim lligades al poble, a la seva gent i als seus entorns. Nosaltres, a les que el turisme massiu no aporta un valor afegit, i que volem viure bé, en un poble tranquil i amb harmonia amb el medi ambient; Nosaltres, que estem orgulloses de Caldes, de les seves llambordes i carrers estrets; Nosaltres, que ens sentim hereves d’una bella lluita popular de defensa i respecte als entorns, respondrem: Si ens destrossen les contrades, alçarem les barricades!

Caldes, Poble Educador

Posted on

“Formar i educar a les noves generacions en tot moment ha de ser el primer objecte de la societat, al que tota la resta estarà subordinat.” (Robert Owen)

Actualment Caldes de Montbui està treballant per esdevenir Poble Educador, instaurar un nou projecte per potenciar l’educació de forma transversal al nostre poble. Fa uns dies es va animar, des de l’administració, a la població a formar part d’un procés participatiu on es va presentar aquesta proposta i on es va evocar als participants a la reflexió sobre la responsabilitat d’educar per part de tothom. Tot i ser un procés participatiu, segons l’administració, i comptar amb la participació per part de les entitats, professionals i famílies, el sentiment que majoritàriament va envair la sala va ser de desconcert, dubtes i desmotivació. Tanmateix es va deixar clar que també a més de deixar clar que era un punt de partida per un procés més llarg.

S’ha de plasmar que l’educació és quelcom més que una simple estratègia política. A l’inici de la jornada, una de les ponents feia una reflexió sobre la importància de la confiança del poble vers el govern i del govern vers la població. Tot i que la confiança hi és, i així es demostra participant en el procés de forma activa, es vol recordar que s’ha de treballar perquè no sigui quelcom puntual i que aquesta confiança perduri durant el temps i així teixir conjuntament, si és possible, un poble millor sempre tenint present les necessitats del poble i no els guardons que això ofereix al govern.

L’educació és tot allò que té un efecte formador en l’individu, tan emocional, psicològica, mental i físicament parlant, i que insereix augmentant les capacitats de la persona. És el procés pel qual una societat transmet els seus coneixements, valors, cultura i procura despertar una visió crítica perquè ells mateixos construeixin aprenentatges nous, a les noves generacions. Per tant, tots som responsables de l’educació que transmetem, molt més enllà d’una educació formalitzada, reglada o estructurada. A més, cal reflexionar sobre la importància dels àmbits educatius que es generen entorn del nostre municipi i que ens eduquen, ens ajuden a concebre i a créixer com a persones al llarg de la vida.

Treballarem perquè aquest projecte procuri per a la màxima implicació de la comunitat. Procurar que l’objectiu del PEC a Caldes de Montbui sigui fomentar la flexibilitat, la democràcia, la participació REAL i la llibertat de tots els implicats en l’àmbit educatiu.

Hi ha diverses definicions de PEC, però si ens centrem en la definició que ens ofereix el Dr. Jordi Feu: “[…] És un projecte educatiu transformador que neix d’una voluntat política municipal o del propi teixit socioeducatiu i on diversos sectors treballen plegats perquè el poble eduqui amb intencionalitat, de manera permanent i que aquesta educació arribi a tots els ciutadans, especialment a aquells que es troben en una situació més feble“.

Per tant cal assegurar-nos que sigui un instrument que parteix d’una concepció global de l’educació, despertant a la població el concepte de comunitat. Cal marcar unes línies prioritàries dins l’educació i treballar per aconseguir una educació continuada, permanent i al llarg de la vida; sense oblidar la importància que té l’administració com gestora, tresorera, procuradora i en aquest cas impulsora del projecte.

Insistir altre cop que es requereix una consciència global per fer palès que l’educació no és tasca de l’escola o d’entitats educatives reglades, sinó més aviat el contrari, les PERSONES de totes les edats ens eduquem en comunitat, a casa, a les escoles, als centres, a les extraescolars, als caus, als esplais, al parc, a la botiga del centre… a diferents entorns, per tant tota la ciutadania som agents educadors i s’ha de procurar exercir com a tals.

Comentar també, que s’han iniciat les sessions amb el grup promotor, un grup molt divers internament, fet que fa que el procés sigui més enriquidor, confiem en les aportacions de tots aquests membres i que es treballi amb una fi conjunta.   

SOM CALDES

Quin poble volem?

Posted on Updated on

D’un temps ençà, ens portem preguntant si a Caldes de Montbui són necessàries més places d’aparcament o un pàrquing, però no ens qüestionem si realment volem un poble ple de cotxes o si caldria esperar i treballar perquè Caldes fos un poble de vianants. Amb un centre turístic, de serveis i on poder gaudir dels seus carrers sense preocupar-nos per si hi ha trànsit o no, si arribem a la porta del local on ens esperen i si podrem o no aparcar just a la porta del nostre domicili…

El nostre poble és petit, acollidor i amb un centre històric per conservar, perfecte per passejar i on tots els seus habitants puguin apropar-se a qualsevol lloc caminant.

Caldria garantir aparcament, és cert, però a la perifèria del centre, grans aparcaments gratuïts i de fàcil accés per a tothom, sobretot pensant en els veïns i no pas només en el turisme que ens visita…

Cal reactivar ja el pla de mobilitat on es dissenyi un espai públic on es redueixi el risc d’accidents, espais segurs i adequats per a que la gent camini, especialment nens i gent gran o persones amb mobilitat reduïda fins i tot, facilitar l’accés i mobilitat a vehicles no motoritzats, especialment creant un carril bici útil i segur.

Cal treballar per una mobilitat més segura i sostenible. Ha de plantejar-se com una oportunitat per reflexionar sobre el model urbà que es vol, tenint present totes les polítiques, els serveis, ciutadans i habitants del nostre municipi.

Cal garantir que el treball d’aquest Pla de Mobilitat Urbana (PMU) sigui un procés obert on les idees i els suggeriments dels ciutadans veïns es recullin, s’escoltin i s’incloguin, afavorint la participació d’aquest potenciant així també la identificació amb el poble, l’afecte vers aquest i aconseguint així que augmenti la sensibilitat i el civisme, ja que, no podem oblidar que participar i sentir que pertanys a un lloc fa que respectis i treballis per la seva cura. S’ha de creure en el PMU com un conjunt d’actuacions que tenen com a objectiu la implementació de formes de desplaçament més sostenibles dins del nostre poble, garantint una millor qualitat de vida pel ciutadà a més de procurar per l’ordenació de la circulació dels transports públics i privats, que com ja s’ha comentat anteriorment, malauradament, són majoritaris.

Cal comentar també que la comissió que hi ha per treballar els aspectes d’aparcament al poble s’ha trobat aturada durant diversos mesos, sense tenir present els motius ni conèixer cap argument acceptable que defensi que aquesta comissió no hagi continuat amb la seva tasca.

Cal animar a la reflexió personal de cadascun dels habitants del nostre poble, a la reflexió per part del grup polític majoritari i per descomptat tots els que ens trobem a l’oposició, certament, quin és el poble que volem?

Som Caldes